" Doxa ".  Lluís Estopiñan. 2013

És una sèrie de fotografies amb intervencions pictòriques que giren a l’entorn de la idea de percepció  de la realitat.  

Imatges d'ombres i reflexes sobre la superfície ondulant de l'aigua, en referència a la percepció sensorial i canviant de la realitat (Doxa), i les seves múltiples interpretacions, com a camí d'exploració artística, contraposat al concepte d'"Episteme" o anàlisi racional del món, segons Plató. 

M'agrada fer una analogia entre les pantalles habituals en el nostre dia a dia, i les ombres projectades dins de la caverna, en el mite platònic, i que es prenen com la mateixa realitat, a falta de conèixer res més. 

En sortir de la caverna hom troba un llac ple d'ombres i reflexes de les coses "reals", fruit de la llum del sol, que simbolitza la veritat.

Les coses "reals" són percebudes en primera instància a través de les seves ombres i reflexes, i això ens endinsa en un món més suggerent i canviant que el propi objecte que les produeix.

Les intervencions pictòriques volen ser també una manera d'introduïr realitat en una "representació" com és la impressió de la imatge. 

Els traços manuals de pintura o grafit ens porten, en diàleg amb la imatge, a una realitat més "autèntica" que cap altra.

Són fotografies en impressió "giclée" sobre paper Fine Art Hahnemühle DE 50 X 40 cm, amb intervencions de grafia o pintura, que les fan peces úniques.

Una cosa porta a l'altra. Hans Móller. Març 2013  

 Sovint ens trobem amb fórmules joioses d'acceptació de la pintura i sentim expressions com ara "Oh, sembla talment una fotografia!" Si observem detalladament aquestes imatges d'origen fotogràfic podríem dir tot el contrari; després d'haver estat curosament tractades i estampades en el paper han esdevingut elements pictòrics a partir dels quals en Lluís Estopiñan ha continuat i complementat les imatges perquè li resultaven un punt de partida que l'impel·lia a fer-ho.

 Ben mirat, però, no cal indagar en una pintura per veure d'apreciar-hi la seva major o menor proximitat a la fotografia, ni ens cal contemplar una fotografia amb l'únic interès de trobar-l'hi la part pictòrica. Si parlem d'imatges, qualsevol cosa serveix en tant la veiem o ens hi fixem. Les imatges són impactes sobtats o  pausats que ens permeten una ampliació posterior, ja sigui pintada, fotografiada, dibuixada, escrita o simplement dita en conversa.

 El punt de partida pictòric de Lluís Estopiñan li ha permès -o gairebé l'hi ha obligat a fer- un acostament encuriosit a la fotografia com a desvetlladora de qualitats que immediatament esdevenen un altre cop pictòriques en les seves mans. Aquest procés no tanca cap cercle; tan sols ens il·lustra sobre la seva més que probable infinitud.