A la sèrie “Interval Temporal”, el motiu de rflexió és la temporalitat de l'existència humana. En aquest treball, les teles són considerades com a espai de possibilitats i recerca d’allò essencial, un espai on es fa efectiva l’acció en el temps. Acció que permet transformar: créixer i avançar; emocionar-se i emocionar, intuïr i conèixer.

  Sovint, en una lectura de l’espai pictòric anàloga al d’un text, d’esquerra a dreta, hi ha una franja blanca o negra ( el buit, allò desconegut d’abans i de després de l’existència )  a l’esquerra i a la dreta de la tela.

 Entre aquests dos límits es permet un fluir pictòric que evidencia un transcurs del temps i unes taques afegides que s’han deixat lliscar controladament descontrolades al seu lliure albir però deixant alguns petits espais de tela verge on el blanc immaculat i la seva estela suggereixen l’accés a una llum primigènia i espiritual.

  En aquest context hi ha sempre traços, regalims sinuosos: rastres de moments vitals que neixen i moren, però que han deixat enregistrat tot el seu recorregut temporal i emotiu sobre la tela.

Interval temporal és un conjunt d’acrílics sobre tela començat a partir de les emocions i reflexions arran de la mort de l'amic escultor Manel Batlle, amb qui havíem treballat el tema de la temporalitat de l'existència humana.

Les teles són considerades com a espai de possibilitats i recerca d’allò essencial, on encriptar uns moments, guanyar una petita batalla a l’oblit i la mort.

Malgrat el fort "temporal".  Lluís Estopiñan

De "Diàlegs a l'espai", al catàleg "TEMPORAL". 2012. Arnau Puig ( filòsof i crític d'art )

"Aquesta manera d’entendre l’espai com a expressió del temps, i no de les coses que són presents al món concret quotidià, ha portat l’acció creativa d’ Estopiñan a renovar el sentit de la pintura que, ara, no és el mitjà que reprodueix o recupera la realitat, o la seva memòria, sinó que expressa, concreta, fa evidents les fluctuacions dels sentiments i les emocions, n’és el seu succedani, l’equivalent estètic."

"A la pintura a què ens referíem a l’inici, hi és present i plasmat tot això. Cert, és la pintura d’Estopiñan, però ara resulta una altra pintura: és un goig plàstic ensems que una provocació a la sensibilitat per desencadenar sensacions emocionals, oimés si, per un saber extra – però tanmateix inclòs en la pintura mateixa ja que permet associacionismes diversos i diferents – captem la disposició cromàtica plena de degradats, causats pel color o provocats pel suport; d’intensitats o de veladures; de variacions de cromaticitat que retornen, després del recorregut espacial (drippings ocasionals o emocionalment volguts), a elles mateixes, però plasmades i assentades en topografies oposades en la dimensió del pla.

Diguem-ho en síntesi: Estopiñan crea ell, des del seu jo, les emocions que vol fer sentir, vol provocar en els que observen els seus espais plàstics."