Lluís Estopiñan

¡Tengo Ganas De Verte! ( 15 imatges )

El projecte “¡Tengo ganas de  verte!” comença amb una acció concreta: Provocar la emigració d’imatges, fotografies que havien pertangut a algun àlbum familiar però que estaven a la venda als “encants” de la Ciutat de Bogotá que obre només els diumenges.

Aquestes fotografies van viatjar físicament travessant l’oceà Atlàntic i les vam rebre Lluís Estopiñan i  Nataly Prada a la ciutat de Barcelona.

Després es van seleccionar imatges i fragments vinculats a criteris subjectius on la imatge expressa l’espectre de la transformació profunda en nosaltres que va més enllà del pas del temps, la memòria i la experiència pels efectes de la migració. Això va conduir a explorar artísticament els efectes migratoris des de la imatge, i era una excusa per a generar espais de trobada i diàleg  constant sobre aquest fenomen en la pròpia condició humana.

En aquest procés s’introdueix un altre element migratori que possibilita la comunicació:  

Sobres antics de correus amb cartes personals de la República espanyola i la dictadura franquista, amb la seva estètica i connotació personal i de la seva època, que evocava altres mitjans i formes de mantenir el contacte i la connexió amb “l’altre”.

Les cartes alimentaven la idea de presència.

Aquest projecte és un intent inacabat d’unir i transformar universos paral·lels però comuns a través de processos artístics com l’emulsió líquida i la cianotípia, l’apropiació d’aquestes memòries visuals que no són més que representacions de la vida, les emocions i la realitat, ens porten a veure aquest fenòmen social amb uns altres ulls, dotar-lo de significat i tornar-lo a veure des d’un punt de vista interior, profund i íntim.

Aquest projecte incorpora també uns àudios per mitjà d’auriculars amb fragments de cartes personals que contenien alguns sobres i que acompanyaran les altres peces amb el so de les paraules.

El títol “Tengo ganas de verte” es refereix a un comiat al final d’algunes cartes, però també a una impotència, ruptura o enyorança i a una ànsia de viure, de coïncidir amb “l’altre”;  expressa impulsos i sentiments que només en la distància es poden intensificar.

D’altra banda, aquesta expressió al·ludeix al desig de veure, o sentir, allò que la imatge no pot arribar a representar.


¡Tengo Ganas De Verte! 01
¡Tengo Ganas de Verte! 02
¡Tengo Ganas de Verte! 03
¡Tengo Ganas de Verte! 04
¡Tengo Ganas de Verte! 15
¡Tengo Ganas de Verte! 05
¡Tengo Ganas de Verte! 14
¡Tengo Ganas de Verte! 12
¡Tengo Ganas de Verte! 11
¡Tengo Ganas de Verte! 13
¡Tengo Ganas de Verte! 16
¡Tengo Ganas de Verte! 08
¡Tengo Ganas de Verte! 19
¡Tengo Ganas de Verte! 17
¡Tengo Ganas de Verte! 18
Lluís Estopiñan · lluis@estopinyan.com · www.estopinyan.com